Uncategorized

Bossa de platja (beach bag)


Amb motiu del final de curs de P3, vaig pensar que podria fer una bossa de platja per a la mestra per agrair la seva gran feina amb els nens i, sobretot, per cuidar-nos-els com si fossin seus. Vaig pensar que seria un detall personalitzat que li faria il·lusió. 

Mai abans havia fet una bossa, per tant, vaig seguir els patrons que vaig trobar aquí i vaig utilitzar les teles precioses de Les Toiles du Soleil que tenia a casa. Ara, però, si l’hagués de tornar a fer, canviaria algunes coses que no m’han acabat d’agradar com han quedat, però bé, és allò que diuen en castellà de a caballo regalado… 😊

Després, per fer la bossa més especial, vaig pensar que cada nen/a hi podria estampar la seva mà en colors diferents que lliguessin amb els colors de la bossa. Vaig anar a PIN COLOR i vaig comprar 5 pintures acríliques: rosa, groc, granat, blau i verd. També vaig pensar que podíem posar una frase bonica al mig, la qual vam fer entre totes les mamis: “Gràcies per deixar la teva gran empremta en les nostres vides”. Tot i que tinc segells amb l’abecedari, al final la vaig acabar fent a mà perquè m’hi havia de cabre en una fila (no hi havia més espai!) i tots els segells que tenia eren massa grans! Això sí, vaig copiar el tipus de lletra de l’abecedari de Méli meló, que m’agrada molt. 



Abans de portar a terme l’estampació de mans, vaig fer un croquis amb Photoshop amb la fotografia de la bossa i una mà (trobada a internet) que vaig fer més o menys de la mida de la mà del meu fill. Una matada, però o es portava ben planificat o no hi haguessin cabut totes les mans! Potser soc massa perfeccionista, però havia de quedar BÉ! 😅

També vaig fer proves amb les pintures i la mà del meu fill, per veure com quedaven a la roba on havien d’anar. Ho vaig provar amb aigua i sense aigua, i es veia millor sense aigua i la tela no quedava encartronada…




Així doncs, un dia, amb l’ajuda d’una altra mare vam anar a l’escola, ens vam posar en un despatx i a mesura que anaven sortint els nens a les 17h, jo els anava pintant la mà per estampar-la a la bossa i l’altra mare els rentava les mans amb aigua. En mitja hora vam fer molta feina!

L’altra mare anava fent fotos dels moments d’estampació de mans. Amb alguns nens que no van venir aquell dia, o se’ns van escapar en el moment d’aglomeració de les 17h, vam quedar a l’endemà a casa per acabar la feina.



Finalment, com que teníem una foto de cada nen, vaig pensar que tenir aquesta foto del record de com es va fer la bossa també li faria il·lusió. Vaig fer un llibret enquadernat amb papers xulos de colors, on vaig posar tot el procés, més o menys, en fotografies i tots els nens/es de la classe amb els noms (que ja sabem que això, amb el temps, s’oblida! 😅). A més a més, també servia per escriure dedicatòries de les mares al final. 







Fet i fotut, tot plegat va ser una idea que em va sortir el 27 de maig en què rarament tenia febre (el gran va voler compartir un virus amb nosaltres… 😬). Potser és que les grans idees venen quan tens febre? I li vam donar el 14 de juny, després del sopar amb les mares. Una contra-rellotge, ja que amb el petit a casa tinc poques estones per treballar en aquestes coses! I un regal, a part del regal “oficial”, que crec que li va agradar, ja que és únic i personal! ❤️


Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *